Author Archives: admintc

El General Savalls

De la Viquipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Savalls_i_Massot

Francesc Savalls i Massot

Francesc Savalls i Massot
Naixement 1817
La Pera
Defunció 1886
Niça (exiliat)
Altres noms general Savalls
Conegut per Militar carlí

Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817Niça, 1886) fou un militar carlí empordanès. Home de caràcter impetuós, participà en les tres carlinades del segle XIX, arribant al rang de general.

Savalls era el fill cabaler[1] d’una família de propietaris rurals empordanesos i participà en la Primera Guerra Carlina amb disset anys arribant al grau de capità.

La Guerra dels Matiners i la Guerra a Itàlia

El 1840 es va exiliar a França, d’on va tornar el 1842 per a unir-se a una partida, considerada de bandolers pel govern d’Espanya, perquè la guerra s’havia acabat el 1840 i per aquests fets fou jutjat a Puigcerdà i condemnat en absència.[1]

Participa en la guerra dels matiners o segona guerra carlina (18461849). Després de la derrota es va instal·lar a Niça (aleshores al regne de Savoia) i es va allistar a l’exèrcit de Mòdena i després al dels Estats Pontificis, lluitant al bàndol papal i conservador contra els exèrcits italians que pretenien la unificació d’Itàlia i que representaven, com els isabelins a Espanya, una ideologia liberal.[1]

Tercera carlinada

Durant la Tercera guerra carlina va tenir una frenètica activitat al front d’una partida, convertint-se en una figura llegendària per les altres partides carlines catalanes. Aconseguí foragitar el seu superior Josep Estartús, i s’enfrontà a l’infant Alfons Carles, representant a Catalunya i germà del pretendent Carles VII,[2] que el va dur davant d’un consell de guerra a Navarra, acusat, entre altres càrrecs d’haver afusellat 60 voluntaris liberals capturats en la presa de Berga que havien rebut garanties de l’infant Alfons-Carles, de negar-se a dur la seva tropa fora de les comarques gironines i d’haver-se apropiat d’una forta suma del botí de la batalla d’Alpens, però Savalls en va sortir ben parat i va aconseguir mantenir-se en el seu lloc.[1]

Savalls fou l’home de confiança dels propietaris rurals de les comarques gironines, suport del carlisme, i suplí la seva indisciplina amb la seva intel·ligència. El 1874 era mariscal de camp i fou confirmat, en la reorganització carlina d’aquell any, com a cap de la Divisió Girona-Barcelona a les ordres de Rafael Tristany i Parera. Quan Tristany fou substituït per Antonio Lizárraga (desembre del 1874), Savalls exercí, de fet, el comandament de l’exèrcit carlí de Catalunya.

El seu historial militar en la Tercera Guerra Carlina és dens:

El 1875, Carles VII el va nomenar capità general de Catalunya. El mes de juliol, Savalls fracassà novament en un atac a Puigcerdà i l’agost participà en les operacions infructuoses de socors a la Seu d’Urgell assetjada. Fou un dels firmants de la següent declaració després de l’abandó de Ramon Cabrera:

« Ejército Real de Cataluña. El ejército Real de Cataluña ha sabido con la indignación mas viva, la rebelión y la traición de Don Ramón Cabrera, quien estimulado por el despecho y el orgullo, ha cometido la infamia de renegar de su historia y ponerse al servicio de la revolución coronada. Nuestro amor por V.M., nuestro amor por la España, y nuestro honor, nos imponen el deber de protestar contra semejante conducta. Es preciso que nadie pueda creer que Don Ramón Cabrera encuentra imitadores o adeptos en este país católico, que jamás olvidará sus tradiciones de nobleza y de honor. El ejército catalán, que al primer grito de viva Carlos VII se agrupó alrededor de la santa bandera de la legitimidad, no puede aceptar que un renegado declare al mundo que va a poner ese glorioso estandarte a los pies del rey de la revolución. Antes que tal desgracia sobrevenga, sabremos morir todos envueltos en sus pliegues, nosotros todos, que hace tres años con tanta fuerza lo empuñamos. Señor: Habéis prometido matar la revolución, y la mataréis. Confiad para ello en vuestros bravos catalanes, y tened la certeza de que recibirán siempre a tiros a los que osaren hablarles de paz con la revolución, de convenio con el enemigo o de rebelión contra V.M., por quien hoy día mismo vierten su sangre.(firmat) FRANCISCO SAVALLS, ANTONIO LIZÁRRAGA, ALBERTO MORER »

Savalls fou destituït i es retirà a Camprodon i d’allí a França. L’octubre del 1875 va marxar definitivament a Niça, on féu de comerciant de vins i on hi va morir el 1886. Abans se sotmeté a un consell de guerra, que l’absolgué del delicte de traïció que hom li havia imputat.